Associació Cultural Confraria del Roser del Ball de Crespelles d'Òdena

Publicado en Popular i Tradicionals

Contacte:
Josep-Vicenç Mestre Casanova - President
T. 93 805 00 64
T. 669 41 41 28
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.






Des del període medieval la documentació ens parla de l’existència d’una església romànica al castell d’Òdena, aixecada sota l’advocació de Sant Pere Apòstol i la Verge Maria. Aquest temple, el parroquial d’Òdena, és un exemple més de la gran quantitat d’edificis religiosos que els senyors d’Òdena van propiciar que s’instauressin arreu de Catalunya durant aquests segles de constant repoblació.

A inicis del segle XVIII aquesta església del castell d’Òdena es va ampliar notablement. Es té constància que ja al segle XVIII la celebració dels principals actes litúrgics i populars de la Festa Major ja no coincideixen amb la diada del patró, el 29 de juny, per sant Pere Apòstol. Durant aquest mes hi havia més treball de sega i es va traslladar al 29 d’abril, Sant Pere Màrtir, festivitat d’un dels co-patrons.

A l’entorn d’aquesta diada del 29 d’abril, la Confraria del Roser organitzava la ballada de Crespelles o Garlandes davant l’església del castell, a la Plaça Major. De tota manera de ben segur que inicialment el ball de crespelles a Òdena es ballava el primer o segon diumenge del mes de maig, coincidint amb la festivitat del Roser. Aquest nota de tradició es va consolidar durant el segle XVIII, quan Josep Enrich i Morera de Bocatés va fundar el benefici dedicat a Nostra Senyora del Roser que ja posseïa un altar a l’església parroquial del castell.

La Confraria del Roser feia pastar una gran quantitat de garlandes o crespelles, que no eren res més que tortells o coques en forma de corona amb un forat enmig, i la vora i la superfície rugosa, ondulada o estrellada; eren de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous, saïm o llard de porc i sucre.

Després de la funció litúrgica, la Confraria, regida pel rector de la parròquia i dos priors i dues priores, posaven a subhasta els tortells. En aquesta venda pública, el millor postor imposava el preu de la resta de garlandes. Així la resta de fadrins obsequiaven a les joves donzelles que havien de fer primer una passada per la plaça de l’església i havien de ballar amb tants homes com crespelles havien rebut. Durant el ball la noia portava la garlanda penjada o passada per dins del braç.

Hi ha alguna referència que parla que en finalitzar el ball la confraria feia una darrera rifa entre els veïns assistents en la qual es sortejava una gran crespella per tal de recollir recursos pel culte.

Cal recordar que les Confraries del Roser es van difondre àmpliament per Catalunya a partir del segle XVI i de manera particular d’ençà la batalla de Lepant succeïda el 7 d’octubre de 1571 (tot i que aquesta festa del Roser d’octubre és la festa del Rosari i no té res a veure amb el nostre Roser) i en el decurs dels segles XVII i XVIII coincidint amb la Contrareforma i l’augment de la devoció a la Verge Maria. Els notables odenencs, pagesos benestants de la contrada, van fundar la Confraria del Roser d’Òdena i van ostentar els càrrecs d’administradors; tenien cura del seu altar i imatge, tot dotant-la amb fundacions de misses, beneficis i aportacions que permetrien per exemple la construcció d’un retaule dedicat al Roser.

La festivitat del Roser també era diada significativa a l’Espelt, a l’entorn de l’església de Santa Magdalena de l’Espelt -Santa Maria abans del segle XIV-, erigida en parròquia independent de la d’Òdena des de l’any 1877. De fet avui en dia el poble de l’Espelt celebra la seva festa gran a l’entorn del Roser. És tradicional encara ballar el ball de la crespella dins del ball de festa major anual.

A finals del segle XX, l’Agrupació Folklòrica d’Igualada va incorporar el ball al seu repertori. Aquesta versió s’ha ballat puntualment al poble: en la benedicció de la restauració de la capella romànica de Sant Miquel el 2 d’octubre de 1977, i l’1 de maig de 1991, en el decurs del XX Concurs de Colles Sardanistes d’Òdena.

Avui es recupera la tradició i l’esperit participatiu i popular d’aquesta nostra dansa. Òdena i els odenencs ens hem de tornar a sentir orgullosos dels nostres costums centenaris que són els que en definitiva ens ajuden a reafirmar-nos com a hereus d’unes tradicions i d’una llarga i densa història i ens ajuden a identificar-nos amb orgull amb una comunitat oberta, solidària, participativa i amb futur.

És una recuperació que s’identifica amb el veritable sentiment del propi ball de crespelles. A partir de la iniciativa de diversos col·lectius com el grup de “Caramelles d’Òdena”, el CEIP “Castell d’Òdena” i el grup jove “Moguda Odenenca”, s’han integrat de forma activa les associacions de veïns i entitats del municipi d’Òdena. El 4 de maig de 2008 és simplement un punt d’inici, un moment puntual de retrobada amb la tradició però també amb el futur en un intent d’incorporar a Òdena en el dates més senyalades del calendari folklòric de Catalunya.