Esbart Igualadí - Igualada

Publicado en Diversos

Contacte:
Francesc Ferrer - President
T. 93 803 75 56
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
www.ferfrans.com/elspastorets/esbart.htm




El 1959 l'Antoni Ferrer proposà a l'agrupació "Els Caçadors del Noya" de fer els Pastorets. Els actors en un principi li portaren la contrària, ja que consideraven que no tenien mitjans per fer-los; ni tant sols escenari, ja que l'escenari de la Cooperativa era molt petit per a uns Pastorets. Però no van poder treure-li del cap, i l' Antoni Ferrer es decidí a posar-lo en marxa.

Les monges de les Escolàpies tenien una sala molt gran i maca, i accediren a deixar-la a l'agrupació teatral. Els assajos però, es realitzaren en la seva major part a la Cooperativa. El major problema de la sala fou que aquesta no tenia telar, la qual cosa volia dir que els decorats s'havien de treure cada vegada.

Gràcies a la propaganda la representació fou un èxit, aconseguit un ple. Fins aquells moments els únics Pastorets representats eren els de l'Elenc Artístic Montserrat, dels que foren competidors. Degut a l'èxit obingut, es realitzaren quatre representacions més dels Pastorets aquell primer any.

Els Pastorets es representaren els set primers anys a les Escolàpies, i posteriorment tres anys al teatre de la Cooperativa "La Victòria", que de fet era la seu del grup. En aquells moments, l'Esbart era ja l'únic grup que en solitari mantenia els Pastorets any rera any, cosa que dura fins actualment. Els diferents grups teatrals, que feien Pastorets, anaren desapareixent, quedant només l'Esbart Igualadí. Només algun grup surgit temporalment algun any posà en escena els Pastorets, però sense continuació.

El 1980 l'Esbart es trasllada al teatre de l'Ateneu Igualadí. Des de llavors l'evolució ha estat "in crescendo" cada vegada més. El fet de passar del Rex a l'Ateneu fa que d'uns Pastorets d'estar per casa, fets sobretot per mantenir una tradició, es passi a uns pastorets de caire és espectacular. Comença amb aquest propòsit, i potser durant dos o tres anys en va aprenent, fins que més o menys arriba a un punt més o menys acceptable, sempre dins el pressupost que l'Esbart té. Fins aquests moments, el propòsit havia estat sempre el de mantenir com fos, a capa i espasa, la tradició dels pastorets.